Monotonia.

Son les set de la matinada, sona el despertador. Pepe Ximo, s'aixeca del llit. Poc a poc, va despertant-se. Visita l'excusat i es renta la cara. Va a la cuina, posa llet en una bol i l'introdueix en el microones. Una vota calent, treu el bol del microones li afegeix cafè instantani i sucre, ho barreja i se'l beu. Torna a l'habitació, es vesteix i es pentina. Agafa les claus i surt per la porta.
Crida l'ascensor. Una vegada en el carrer busca el cotxe, no recorda, exactament, on el deixà anit. Una vegada localitzat, puja al cotxe i l'engega. Se'n va cap a la feina. De sobte, una rara sensació l'envolta, hi ha quelcom estrany. Alguna cosa rara esta succeint. No sap el que és. El seu cap no para de rumiar, hi ha un ambient rar, alguna cosa que no és quotidiana. Però no cau en el que és. Aquesta sensació es fa més extrema, se sent sol al mon. Poc a poc va apropant-se al polígon industrial. Quant més prop està, més s'agreuja la sensació. De soledat ha passat a angoixa. Ja esta en el polígon i ha arribat al taller. A l'aparcar el cotxe, els seus temors es fan realitat. Allà no hi ha ningú. Avui és diumenge!. Avui no es treballa!.