molt perduda...enamorada?

Em poso a pensar,
no sé qui ets,
no sé que fas,
no sé les teves aficions…
però sé que m'agrades.

Sé que només som companys,
molt companys,
però companys.

Em poso a crear noves il·lusions,
em crec coses que és tan possible que succeeixin...
necessito creure-ho.

I és que porto tota la setmana pensant en tu,
en tot el que vas fer la passada nit,
el que m'hagués agradat que haguessis fet.

I no sé perquè et vaig enviar un sms de bona nit,
si no ho hagués fet,
tu l'hauries escrit?
Si, em vas contestar,
i jo vaig pensar que millor deixar-ho allà, era tard.

Una perduda el dimarts,
i dimecres me la vas contestar.

Ara estic perduda.

Jo t'he de fer una altra,
o semblarà que et llepi el cul?
Que deus pensar quan en reps una?
Tens ganes de que te'n faci una altra?
De que t'escrigui un sms?
De que m'estigui quieta?

I segueixo sense entendre'm.

Et bec com un ésser superior,
tot el que faig m'ho repenso 5 cops,
no vull cagar-la.

No vull que pensis que sóc una nena tonta.
Vull que em vegis a la teva altura.
No per tenir un any més ets molt més madur, no?

Perquè d'un ball i quatre paraules trec una historia sense cap ni peus...