Misteri Manhattan

Nova York a principis d´any. En parella. Passejàvem agafats de la mà, de tant en tant ens fèiem un petó entre el tràfec dement dels oficinistes. Erem un parell de conillets enamorats a la gran poma. El món feia unes coses i nosaltres en fèiem d´altres.
Pel matí havíem vist els Yankees guanyar als Orioles al Yankee Stadium del Bronx. Els Orioles eren de Baltimore - quin nom aquest, Baltimore, res dolent podia sortir de Baltimore. Si hi havia un indret on ser feliç per sempre més, aquest s´havia d´anomenar Baltimore.
Havia estat un dia molt nord-americà. Ella no s´aborria. Tot era nou i lluent.
Jo em fixava en la gent, les seves gorres de beisbol, els irritants i aguts xiscles de suport, allò estrany que menjaven. Aquell zoo.
A la tarda vam decidir anar a prendre una cervesa al Cafè Figaro del Greenwich Village - un barri encantador, ple de llums i ple de màgia - després buscaríem un lloc per sopar.
El gran Jack Kerouac havia estat un client habitual d´aquell bar, i volia visitar-lo, imaginar-me´l envoltat de beatniks a mitjans dels cinquanta, bevent i recitant poesia francesa al voltant d´una taula plena de papers i d´ampolles ( les pel·lícules de carreteres, les barres i estrelles ).
Creuàvem Washington Square xerrant animosament sobre el volum toràcic dels policies locals, quant tot d'una vam sentir uns renecs. En català.
Provenien d´un grupet de pidolaires asseguts en un banc d´un cantó de la plaça.
Deia coses de borratxo, marranades i renecs, però les deia en català, no hi havia dubte ( m´havia fet una revisió mèdica poc abans; jo hi sentia bé, m´heu de creure).
Me'l vaig mirar sorprès, era el típic captaire urbà, què voleu que us digui:
Barba i cabells llargs, capes i capes de roba bruta envoltant un cos eixut i deixat de la mà de déu, un barret de llana, flaire corporal intens, etc.
Li vaig preguntar d´on era, què hi feia allà, què passava; en sentir-me es va alçar del banc fent un posat molt aspre i va fugir de mi empenyent un carro de supermercat farcit de mantes i paperots i coses velles.
El vaig seguir durant uns metres a una distancia prudent. Érem a Manhattan, desconeixia les intencions d´aquell paio i no volia provocar els seus amics.
Les mans em suaven lleugerament. Ella em seguia a pocs passos, un pèl espantada.
Jo li feia preguntes sense parar però era inútil, el vaig acabar perdent de vista entre la gent. Finalment vaig donar mitja volta, inquiet i confós:
Què havia passat? I com? Què havia passat? D´on sortia aquell paio?
Ella em va preguntar si estava bé - em veia intranquil -, m´havia d´oblidar del tema, no m'hi havia de capficar, era tard i teníem gana.
Vaig pensar en tornar a la plaça després de sopar ( un burrito amb doble formatge en un plaent restaurant mexicà de Bleecker Street ) però ja era tard i no vaig gosar de buscar-lo tant de nit.