Ca'Del Sole

Un relat de: ernestina

Aquest document, en fase escarransida i semierèctil, ha d'explicar el declivi d'un matrimoni californià resident a San Fernando Valley i composat per un prestigiós periodista esportiu i una estrella del cinema pornogràfic.
La parella travessa un moment delicat i la convivència se'n ressent notablement, abocada a una dinàmica perillosa de silenci, incomunicació i destrempament general.
El marit, que és un comentarista esportiu amb experiència i una figura respectadíssima en l'entorn dels Dodgers, pateix una barbaritat, és un home que estima amb noblesa i fidelitat, i ara es troba en l'eix crític d'un repte personal molt més feixuc que el que va haver d'assumir anys ençà, enamorant-se d'una actriu del gènere adult i fent front a la gelosia ferotge, els prejudicis socials d'arrel cristiana i la dolorosa i complexa deconstrucció de la seva arquitectura moral.
Ara el conflicte és més profund, més perillós i incontrolable, la seva dona - a qui adora i respecta d'una manera pràcticament jesuïta - sembla allunyar-se inexorablement del caliu mutu que no fa tant els escalfava, i apareix cada vegada més moixa i remota.
Aquesta dona - contràriament al que la nostra mentalitat presbiteriana pot prejutjar - gaudeix d'una formació intel·lectual sòlida i un potencial de creixement personal extrem, i no és ignorant d'aquesta crisi oberta, al capdavall n'és plenament responsable, l'ha parit ella.
Un dels meandres narratius que tensaran aquest conflicte i el situaran en un procés de definició es produeix un divendres per la tarda, quan ella, després de participar en el rodatge d'un Gang-Bang massiu completat amb un interminable Bukkake, arriba a casa i sense dir res fa cap a la piscina amb una revista a la mà i l'expressió fosa.
El marit, que és a la cuina parlant per telèfon amb el seu amic Vincent Bonsignore, la veu sortir amb aquella cara pètria i desconeguda i deixa d'escoltar el Vincent durant uns segons, se li acut convidar-la a un lloc senzill, no ho sé, Ca'Del Sole, i seure una estona al bar i després sopar fora, en un racó tranquil, potser això l'eixereix una mica i es deixa anar i es pren dues o tres copes de Barolo i li explica què li passa i com la pot ajudar. Quan penja creu fermament que la vetllada aconseguirà omplir-los de llum, que la cosa tindrà una explicació empírica i molt domèstica i en un no-res tot tornarà a ser com abans.
És una bona pensada, aquest escenari d'intimitat inevitable obligarà la muller a xerrar d'una vegada sense la protecció del rellotge o les excuses de fabricació espontània.
El Silvio li ha pres nota per les 09.00 pm, el periodista la convida amb naturalitat, quan ella entra amb els peus molls i buida el cendrer.
Ara la pilota emocional és al terrat d'ella, que endevina sàviament les intencions del seu marit i sap que té exactament 2 hores i 16 minuts per escollir una estratègia argumental.
Per una banda hi ha la dansa de l'ambigüitat, pot al·legar una mala època, cansament insuportable o senzillament empatollar-se amb difusions frenètiques que aconsegueixin superinformar el marit fins l'extrem de confondre'l i esgotar-lo.
L'altra opció és fer un glop llarg de Barolo i explicar-li d'una vegada què collons passa.
I què passa?
La crisi personal que arrossega l'actriu és molt més destructiva i tòxica del que hom - o el bon-home periodista - es pot imaginar.
Per un cantó hi ha el porno, i si, n'ha estat una empleada voluntàriament, i gràcies a la salut de la indústria ha acumulat una fortuna esborronant, però en els últims mesos ha començat a llegir alguns autors que l'han fet reflexionar més greument sobre alguns conceptes ètics que són enemics conceptuals del hardcore pornogràfic nord-americà contemporani.
I també ha començat a estudiar les pel·lícules amb un ull més crític, a llegir la violència submergida que amaga el panteix i el tràfec de les escenes, a interpretar la comunicació no verbal, la jerarquia dels rols durant l'acte, tot això.
Això ja li ha creat una sèrie de dubtes estructurals considerables, i la confusió professional ha precedit l'espurna d'una inestabilitat més fonda, més cosmològica.
Hi ha, doncs, el respecte a ella mateixa, la pròpia identitat, que cruix.
Per altre cantó hi ha el marit, un home sant que viu els partits de Baseball com si fossin un acte de caràcter litúrgic, un home que només vol pau i dolços, un home que l'estima irracionalment.
L'actriu li ha perdut el respecte, i l'autor entén perfectament que l'observador imparcial aixequi una cella i es pregunti què collons ha fet el pobre marit, quina culpa en té de les derives morals d'una dona a qui ell, per cert, estima tan honradament malgrat la dificultat estructural que ha hagut de superar per conviure-hi.
Tot això ja ho sap, i ara que el veu conduir tan plàcidament en direcció a Cahuenga Blvd, ho valora encara més, i li dol amb més ganes, però no el pot perdonar, li ha perdut el respecte, no pot acceptar algú que l'hagi deixat fer el que fa, i durant tant de temps, algú que l'hagi estimat en una versió tan poc elevada, tan empobrida, no li perdonarà mai, que li hagi tolerat les conviccions professionals, que ja li hagi estat bé.
No pot respectar algú que, malgrat tot, la respecti, tot plegat és massa baix, massa podrit.
Per tant, hi ha l'amor propi i el que ja no li té al marit- - i aquest és el més devastador, matrimonialment parlant - que aparca en bateria en el 4100 sense saber quin camí escollirà ella, quan el Silvio reompli les copes de Barolo per tercera vegada i la quietud íntima de la taula demani a crits una explicació, una tempesta.
L'actriu se'l torna a mirar, escollint amorosament les postres, i ho fa amb excessiva condescendència, ignora que el periodista hi veu més rodó del que ella es pensa i sabrà sobreviure qualsevol de les respostes, que malgrat ser un heroi de la tolerància i les bones intencions i un fanàtic dels Dodgers sabrà entendre que, al capdavall, seran només ells i la nit, i altres persones i altres animals més salvatges encara, i seran ells i la nit i un sospir immens que no entén res i es desfà en el cel lila de Toluca Lake.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: