A love supreme

Un relat de: ernestina

Que es van fotre de tot ja t'ho dic jo, i segurament el paio aquell encara s'està pixant de riure amb l'atac de nervis d'aquella histèrica.
Esclar, ella d'aquesta part no en dirà res, per raons sobradament evidents, i segurament s'entossudirà defensant mil teories del gènere paranormal i Hollywoodià, en fi, els ulls negres i sense pupil·les d'aquell Freaky que ningú coneixia però que sempre era prop d'ella, que anés on anés - i això que la casa rural que van llogar era enorme - sempre el tenia tres o quatre passes darrera, enganxat inquietantment a la seva ombra, i tot i que al principi allò era nítidament observat per tothom, més endavant - i a mesura que la "festa" començava a esmicolar-se en l'espai i el temps i a fer-se més i més complexa i coral - la proximitat constant del convidat misteriós encara es detectava, però ara sota un escrutini molt més dèbil i intermitent.
Posaria la mà al foc que el dels ulls de tauró li feia gràcia, o com a mínim trobava atractiva i afalagadora aquella omnipresència estranyament perversa. Costa de creure, però a vegades aquesta mena d'esquers tàctics donen resultat i alguna gent impressionable acaba picant.
Pregunta-li quina aberració química li devia donar, aquell desconegut dels collons, o posar al got, vés a saber. Hi ha gent que segons com ja no torna mai, d'una aventureta d'aquestes.
Et dirà que no, que era molt simpàtic i que van començar a parlar de Laguna Beach i un Paintball que es veu que hi havia prop de la casa, i que tenia els ulls d'un tauró, sense pupil·les ni res, que d'això al començament en va dubtar moltíssim, perquè ningú semblava adonar-se'n i hi havia poca llum, i no en va estar del tot convençuda fins que algú va encendre una cigarreta a prop, i aleshores - assegura que no havia pres res i només havia begut un parell de vins - és quan tot va començar a aprimar-se, començant per la gent del voltant, que aviat va acabar convertida en un feix de fils de color negre zigzaguejant pel sostre.
I de cop i volta la música i els crits de la gent i la pròpia consciència es van empastifar en un sol soroll inaguantable, frenètic i esborronant. I aviat tot allò era un caos confús i difuminat i ja eren només ells dos, bé, només una versió gairebé escumosa i tova d'ella mateixa i els ulls de tauró.
I et dirà que tot es movia líquidament, també ella, però que l'única cosa immòbil i estàtica i erecte eren els ulls negres de l'home-tauró.
Jo aquí la deixo estar, a veure, entenem-nos, tota aquella simptomàtica psicodèlica només té un nom: Droga.
O com deien el segle passat: Un mal viatge.
No passa res dona, qui més qui menys ha estat jove, ingenu i temerari, i de totes les coses se n'aprèn, especialment d'aquestes, i del fill de puta que et va passar aquella merda.
Què vols que et digui, dedica't al te verd unes setmanes, llegeix alguna cosa, vés al cinema i calma't. Fes net, cony.
Però no, ella insistirà en aquells ulls com pous, jurant que es trobava perfectament bé i amb una claredat d'idees gairebé mística, i que va sentir com de sobte totes les pors i les ombres i els fantasmes que obstaculitzaven el seu camí triomfant a la felicitat plena es van anar materialitzant en els ulls de l'home-tauró, i que aquest restava hieràtic i seriós, espantosament seriós, i aquells ulls eren inevitables i una amenaça irrenunciable, i poc i poc aquells dos pous vertiginosos van anar xuclant totes les coses dolentes, els traumes que la feien defectuosa, els atacs de pànic a mitjanit, les revenges inacabables contra el món.
I es veu que allò la va fer sentir molt sola, a nivell còsmic i tot, pel buit terrible de gronxar-se al bell mig del no-res sense tot aquell pes desprès i alliberat. I que, en fi, que quan hom hi veu tan clar i rodó i net és quan realment abastem la nostra solitud inconsolable. I moltes altres il·luminacions per l'estil.
T'explicarà tot això, i que en pocs segons la música la va despertar d'aquell trànsit espiritual increïble i l'home tauró ja tornava a parlar del Paintball i li sembla que ja li veia les pupil·les.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: