Miriam

Un relat de: prudenci

Sis dies a la setmana
Al mercat de Natzaret
Quan guarneixen de verdures
De flors i fruites madures
Les tendes dels comerciants,
Entremig d´ermoses dones
Manegant taulells trencats
Pel temps, el sol i la pluja,
Com si fos l´estel que puja
Per l´aurora il.luminat
Sento el cor d´una coloma
Blanca de neu, que cap home fins avui ha enamorat.
Arraulida sota l´ombre
Del canyís que fa taulat
A la tenda de garlandes
I roses del Mont Sió
Quan les herbes oloroses
Conserven encara flors
Grogues i liles, ses formes
Ressaltant los bells colors,
La flor de forma més bella,
De color més escaient,
De perfum més grat és ella, l´estel de l´aurora ixent.
Si m´hi acosto s´adivina
Un rubor damunt sa pell
De rosa blanca i vermella
Que obrint-se igual que poncella
Volgués mostrar-me son bell
Botó estotjat en son centre
Com el sol en mig del cel
Entre el blanc matí i la roja capvesprada d´occident.
Migdia entre les garlandes,
Les flors d´olor i els aucells
Que canten a l´ermosura
Dels rulls d´or del seu cabell,
Del seu front blanc de coloma i el bru de la seva pell.
Sis dies a la setmana veig de la Glòria el cancell.
És MÍRIAM, i és tan Ermosa que em fa oblidar que em faig vell.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: