MIRANT EL MAR

Un relat de: Anna Simon

Mirant el mar
assegut sobre la roca aresta,
perdut en la profunditat de l'onada,
respirant l'escuma salada.

Mirant el mar
navegant en els pensaments,
somiant el vermellós ocàs,
envait pel soroll del silenci.

Mirant el mar
cercant estels amagats,
sospirant passió,
impregnant els llavis de brisa,

Mirant el mar
submergit en els raonaments,
seduint la calma,
acaronant el vent.

Mirant el mar
… et dibuixo a tu.

Comentaris

  • Mirar el mar...[Ofensiu]
    natasha | 26-01-2010

    ... oblidar-se de tot...i gaudir del moment.
    No hi ha més!
    Bonica descripció en forma de poema!

  • Cal deixar el mar[Ofensiu]
    isidre lluçà | 01-10-2009 | Valoració: 10

    una estona i mirar darrera teu, i no et caldrà dibuixar-lo més, si no és amb els dits resseguin la seva pell.

    Bonic poema