Mirall, mirallet

MIRALL, MIRALLET.

Amb l´obsessió victimista femenina actual fer, com faré, de bona fe, alguna observació sobre el comportament femení és exposar-se que et cantin les quaranta.

Sigui com sigui, que elles sentin el constant desig de fer-se més boniques, és propi de la feminitat i així foren creades.
La poesia sobre la dona que han escrit els homes és per tenir-les subjectes.
Aquella dita de "dones ocioses, dones fermoses" deu venir del fet que aquelles podien passar més hores davant el mirall retocant-se: "Mirall, mirallet, digue´m si sóc la més bonica".
Els cànons de l´agençament femení varien segons les époques. Avui la moda és ser morena, esprimatxada, anorèxica.
Joseph Pla, home de pocs escrúpuls estètics, diu que al seu temps, les volien rodonetes, plenes i blanques com l´escarola lligada.
L´escriptor empordanès no sé què diria avui dels pírcings al melic i els tatuatges suggestius.

Mn. Pere Campàs i Bonay