Mirades

Un relat de: Musical

Mirades.

Em mires, et miro;
passa una petita estona.
Em tornes a mirar i et miro.
Passa una estona encara més petita.

Em mires I, jo, ja t'estava mirant: mirant-te als ulls.
De cop em somrius;
jo també et torno el somriure i
veig que estàs nerviós ( no menys que jo).

De sobte, em vaig adonar que són els teus ulls,
els ulls que vull que em mirin tota la vida.
D'això n'estic segura, tot i que no ens coneixem;
però em va donar la sensació que ets aquella persona que he volgut estimar des de sempre.

Et vull tornar a veure.

Vull tornar-te a veure per esbrinar si encara em mengen els nervis al mirar-te.

Al mirar els teus ulls, els únics que miro amb tanta complicitat i tendresa.

Comentaris

  • psicologia...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-09-2006 | Valoració: 10

    de la mirada que veu, descobreix, esbrina, penetra, troba, dubta, estima i s'emporta dintre seu la imatge que captiva. Els ulls no enganyen!
    Una abraçada.