Mil petons llançats al vent.

Un relat de: almenarenca

Mil petons llançats al vent


Ets lluny de mi.
Rodes sol
pels camins del món.
El teu record,
del meu pensament,
ni volent-ho,
no desapareix.
Et tinc present
en cada moment.
Bufa el vent del nord
i cap al sud, on ets tu
mil petons et llenço.
Correran veloços,
feliços,
amb l'esperança
de trobar-te a tu,
el seu destinatari.
T'ompliran del meu amor,
de la meva enyorança
i del desig de besar-te
el llavis.


Comentaris

  • rnbonet | 12-02-2009

    I 'rebolica' l'utilitzem a les comarques centrals del País Valenciò com avalot, gatzara, disbauxa. Festa incontrolada, al cap i a la fi.

    PS. Sabies que molts repobladors del País van ser de la terra on vius?

  • Aloeshores,...[Ofensiu]
    rnbonet | 12-02-2009

    ...lleidana! Quina sorpresa!
    I ara que ho dic, sí que he notat a l'oreig del nord com una refilada a les galtes. Podia ser uns dels 'mil petons llaçats al vent' que m'ha arribat de sobte? I em diu l'intel·lecte que de ben segur que no, que no sóc jo el destinatari dels besets que s'enlairen en aquest poema d'amada/amat.
    Salut i rebolica, xicona!

    PS. Em sap grau no puntuar, però és el costum que tinc des de fa prop de tres anys.

  • Al vent...[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-01-2009 | Valoració: 10

    Quina alegria m'ha fet rebre el teu comentari, després de tant de temps, i tornar a saber de tu!

    Aquest poema parla de distància, de separació, d'enyor i melangia, de desig que no pot ser satisfet, d'un oblit impossible que tampoc es desitja...
    També d'uns petons que semblen coloms missatgers... però, accepta'm un consell: No els llancis Al vent, que no et pots refiar d'aquest element tan canviant! Si vols saber el perquè, clica damunt les lletres en color i comprova el seu tarannà.
    En lloc d'això, escriu mil versos més, tu que en saps, ja que en ells caben petons, abraçades, moixaines, desitjos, paraules tendres d'enyor, d'amor i d'esperança!

    T'envio una abraçada confiant que el vent no impedeixi que t'arribi en bon estat,
    Unaquimera

  • muaks, espero que t'arrivin també.[Ofensiu]
    lienu | 13-01-2009 | Valoració: 10

    hola bruixeta, m'encanta aquest poema, es tan dolçet....... per aixo et poso un 10, perque t'ho mereixes!!!!!

l´Autor

Foto de perfil de almenarenca

almenarenca

28 Relats

112 Comentaris

37265 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Una vida no es pot resumir ni en cinc ni en deu línies.
És difícil descriure el so del plor del naixement, la satisfacció de la primera passa o la decepció d'una caiguda.
Com parlaria de l'orgull d'acabar la carrera, dels nervis al començar una feina?
No us puc narrar les abraçades, els petons, les carícies.
Amb quines paraules us explicaria els moments feliços ni els instants tristos?
Tot això ha format la meva vida, m'han fet tal com sóc ara.
Jo sóc la meva vida, el meu millor resum.
Aquests relats són una petita part d'ella, una petita part de mi.