Reflexió.

Un relat de: almenarenca
Ahir vaig veure un home que plorava, desconsoladament, al metro. Era un home madur, ja fet. El vagó estava ple de gent. Ningú es va atrevir a preguntar què li passava. Ens vam quedar, tots, sense respostes i amb una mateixa pregunta al cap.

Avui, he vist un home que reia, dissimuladament, al carrer. També era un home madur, ja fet. A la plaça, uns nens jugant a pilota i un arbre gros. No vaig preguntar-li què li passava. Ja sabia la desposta: reia perquè els nens cridaven i jugaven i havien estat a punt que l’arbre els prengués la pilota.

Comentaris

  • guapa!!!![Ofensiu]
    lienu | 12-05-2011 | Valoració: 10

    una reflexio curta, pero emotiva.... molt emotiva.....

l´Autor

Foto de perfil de almenarenca

almenarenca

28 Relats

112 Comentaris

37274 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Una vida no es pot resumir ni en cinc ni en deu línies.
És difícil descriure el so del plor del naixement, la satisfacció de la primera passa o la decepció d'una caiguda.
Com parlaria de l'orgull d'acabar la carrera, dels nervis al començar una feina?
No us puc narrar les abraçades, els petons, les carícies.
Amb quines paraules us explicaria els moments feliços ni els instants tristos?
Tot això ha format la meva vida, m'han fet tal com sóc ara.
Jo sóc la meva vida, el meu millor resum.
Aquests relats són una petita part d'ella, una petita part de mi.