Més a prop

Cada vegada ets més a prop d'aconseguir allò que has desitjat durant tant de temps. T'atreviries a dir que el que tens ara mateix és molt més del que mai havies aspirat a tenir. I això va augmentant, i va augmentant...

...El desig per veure'l, i parlar-li, i besar-lo, i tocar-lo...

...Sentir que no pots tenir res més...

...Encara que sàpigues que sempre restaran les pors. I no et deixaran viure, i sempre, abans de donar una passa endavant, milers de pensaments contradictoris intentaran fer-te quedar en el lloc on et trobes... I cada vegada que estiguis més a prop del teu camí voldran fer-te dubtar...

...Per això ara penses. I si ja estàs bé així? Per què n'has de voler més? Tanmateix, més, a la llarga, seria menys. Ell no és l'únic home del món... I et faria patir, i et faria plorar. A més, ara que t'havies decidit a oblidar-lo...

...Però com rebutjar allò que sempre ha estat present en la teua utopia? I qui et diu que no hi segueix?