Ments perturvades

Un relat de: Papallona

Alguna cosa dins la societat no funciona. Les persones. La gent es mata i mata per plaer, algunes de les ments es perden en el camí del creixement i la gent ja adulta i no tant adulta es suïcida, mutila a persones terceres, crea atemptats, malmet l'entorn,etc. Un munt de fets que fan de la societat una societat malvada. La culpa no la té ningú però alhora la tenim tots. No podem culpa només a qui es mata o a qui mata, ens hem de culpa a tots que som testimonis i permetem que passin aquestes successos.

Només mira el telenotícies: una dona que enverina als seus fills i es suïcida, gent que es lliga bombes al cos per morir per un déu, mares i àvies que mutilen els genitals de les seves filles, homes que violen a les seves dones, gent que es suïcida, famosos que es droguen fins a més no poder, nens que entren a les seves escoles i assassinen als seus companys, i un milió de fets més que tenen lloc dia a dia i que no es redueixen.
El creixement de totes aquestes persones no ha estat l'adequat, no han crescut bé. No són suficientment conscient del que és viure, o potser al rebés. Potser saben massa bé què és la vida i decideixen privar-se d'ella. La seva ment no para de fer-se preguntes que maten la seva ànima mica en mica fins que l'individu explota de forma alguna, cadascú a la seva manera: adquirint mals hàbits alimentaris, traient la ràbia a forma de cops a la parella, violant, agafant un ganivet o bé tirant-se d'un cinquè pis.

És igual el que facin, es fan i fan mal per un motiu molt ocult que a vegades ni es troba. Tractaments psiquiàtrics i psicològics que semblen funcionar, però que s'abandonen massa ràpid per seguir el ritme frenètic de la vida; ideologies i creences poc fonamentades que alimenten vides dèbils; i poques mesures que evitin tantes morts.

Els veiem com a persones malvades, amb ments pertorbades, però ells no en tenen la culpa. No deixen de ser persones amb drets, amb dret a curar-se. No deixen de ser persones malaltes de la societat. Són les conseqüències de la mala gestió de la vida, de l'educació. Es vol evitar el canvi climàtic, la falta d'aigua, la pèrdua econòmica i un munt d'aspectes més. Sí són aspectes preocupants, però caldria focalitzar-se en aquestes ments perdudes, en les vides de les persones com a tal. Seria l'inici d'una davallada de desgràcies i una millora de la convivència.

Comentaris

  • No m'agrada gens...[Ofensiu]
    Rita O'Neal | 02-05-2008 | Valoració: 1

    Estic indignada!
    He de dir que no m'ha agradat gens aquest relat, és dels pitjors que he llegit.
    Està ple de faltes.
    Poses dins un mateix sac tots els problemes de la societat, sense ordre ni concert. T'he de dir que els suïcidis, els assassinats i les malalties mentals no tenen res a veure. Si tinguéssis un familiar amb alguna malaltia mental ho sabries. Tampoc és cert que els medicaments no serveixen per res.
    També he de dir, no sé si ho saps, que la majoria de gent que mor cada dia al món no mor per cap de les causes que pressumptuosament enumeres en el teu relat. La primera causa de mort en el planeta terra és la fam.
    Potser que paris de mirar-te el melic i miris al teu voltant, que hi ha coses precioses per veure i te les estàs perdent.
    Et recomano que, abans de penjar un escrit en una web, el revisis bé.