Juguem a imaginar un futur

Un dia Jordi Sierra va escriure: "Hi havia llibres tancats i oberts, llibres amb històries sabudes i fins i tot repetides, i llibres que encara no estaven escrits, però que ja tenien un destí per a les seves pàgines. Si més no, ell ja sabia el finals del capítol següent."

Tota persona és un llibre però quan us pregunten on us veieu d'aquí a uns anys en sabeu la resposta? La imaginació no s'atura i tot desitgem un futur, tot i així molts no l'anunciem en veu alta perquè el vent no s'emporti les esperances. En canvi, si ens pregunten què pensem que estarà fent d'aquí a uns anys un dels nostres amics ja no ens és tant difícil respondre ni ens fa tanta por.

Si m'ho preguntessin a mi seria una altra història. Sincerament, no m'imagino el meu futur. No sé quin n'és el motiu, potser per por a frustrar-me o potser per falta de il·lusions. I si penso amb les meves amistats gairebé el mateix. Sé que tots estaran bé, amb una situació estable i treballant del què els agrada però no sé a on ni amb qui. Sé que seran feliços, o almenys això espero, i que amb alguns seguirem igual o més units que mai. Endevinar el futur és tota una aventura que no té resposta, com diu la cita del principi podria aventurar-me a esbrinar el meu proper capítol i seria més probable que l'encertés.

Tots hem pensat en algun moment que ens agradaria veure'ns d'aquí uns anys per saber com han canviat les coses. Però si poguéssim viatjar en el temps es perdria la màgia. Si veiéssim un futur que no ens commou canviaríem el present per canviar el futur? Creieu que realment canviaria aquest futur? Igual és que tot està predestinat i tots tenim un final ja escrit. Potser la vida és com un llibre ja escrit, el lector va llegint mentre s'imagina el final però quan arriba a les darreres pàgines veu que aquell final no depèn d'ell sinó de l'escriptor.

Som els propis escriptor del nostre llibre? O ve ja tenim un final escrit tot i que puguem imaginar-ne d'altres? Anem llegint dia a dia un llibre ja escrit o llegim cada dia un llibre amb una gran varietat de finals que en funció de cada pàgina variaran.

Un dia vaig escriure: Quin tipus de llibre ets tu? Un llibre obert i repetitiu, tancat i intrigant, de tapes antigues però pler de secrets,…? No deixis que la monotonia faci de tu un llibre avorrit, intenta que a cada pàgina el lector tingui cada cop més ganes de llegir-te, de descobrir-te. I si ets dels que té el destí marcat, almenys juga amb ell i fes dubtar, perquè tot i que siguis un nen del tercer món i el teu destí sigui la pobresa mai se sap si es creuarà amb un nou-ric i li aportarà un futur desconegut.

Així doncs, quin tipus de llibre ets tu?