Mentre et recordi...

Un relat de: guimaz

Mentre el record
d'aquells despertars
segueixi venint a mi
al obrir els ulls cada matí...

Mentre vegi
els teus passos,
pel temps no esborrats,
pels carrers de la ciutat...

Mentre en un dinar solitari
et torni a imaginar
davant meu
mossegant un tros de pa...

Mentre per les tardes
no esborri el sabor
del dolç tallat
als teus llavis...

Mentre el sol
s'apagui cada dia
havent-me mostrat
la teva imatge...

Mentre la lluna em xiuxiuegi
les lletres del teu nom
a cau d'orella
cada nit...

Tu no hauràs mort
dins del somni del meu cor,
que anhela amb desig
seguir dormint,
mentre el teu record
visqui aquí amb mi.

Comentaris

  • Encantada[Ofensiu]
    L'illa | 14-06-2005 | Valoració: 9

    Ostres, aquest poema si que m'ha arribat ben endins, és molt maco...a més totes les paraules estan molt ben trobades!