Cercador
Memòries de temps llunyans
Un relat de: mbr1714- Compartir:
Buit. Vaig anar de nou cap al meu racó, plorant, amb els punys tancats de ràbia, els ulls negats de llàgrimes. No va ser fàcil tirar endavant. No va ser fàcil aquell moment. No va ser fàcil buscar raons allà on no n'hi havia. Tampoc no va ser fàcil dir adéu.
Vaig aixecar-me amb força i vaig trencar el quadre que tenia davant. Dins seu hi eres tu, somrient com ho feies sempre abans que el teu somriure s'apagués per sempre.
Ara no sabia quin camí triar. Sense tu estava perdut. Sense tu no tenia sentit continuar.
Vaig recordar aquell fred 23 de desembre de 1937, quan somrient i unes quantes passes lluny de mi, em deies adéu amb la mà. El vent feia que els teus cabells es despentinessin, igual que el teu somriure, que era la màscara que cobria la teva por.
Et vaig aixecar la mà, volent fer adéu, i vaig fer un mig somriure abans de trencar el plor, només tenia 7 anys. Et vas girar, amb el cor encongit, i vas pujar al cotxe, el cotxe que va esvair el teu somriure per sempre més. Anaves amb el fusell a la mà, preparat per anar a la guerra. Preparat per morir.
Comentaris
-
La pèrdua[Ofensiu]Unaquimera | 24-12-2009
Com que havia llegit el teu Exilis, he pensat que el teu darrer relat publicat, aquest Memòries... que avui et comento, hi estaria relacionat, sobre tot quan he vist a la introducció la frase "Vaig recordar aquell fred 23 de desembre de 1937, quan somrient i unes quantes passes lluny de mi, em deies adéu amb la mà..." que podria haver format part perfectament de l'anterior.
En efecte, després de haver-ho llegit i rellegit, penso que temàticament estan en connexió, tot i que aquell parla d'un retrobament i aquest d'un comiat, aquell d'alegria i aquest de pèrdua.
Crec que suposen les dues cares d'una moneda: algunes persones marxen, ja sigui a l'exili o a la guerra, i retornen o no.
L'atzar o les circumstàncies manen, i qui ha quedat a l'espera no pot fer gaire cosa davant el resultat de la juguesca... excepte alegrar-se o patir: tu has retratat totes dues situacions i la reacció que originen.
T'envio una abraçada ben viva,
Unaquimera
-
uff..[Ofensiu]Nyanga | 14-12-2009
preciós però d'una tristesa ovbia pel tema del que parla...però m'he quedat amb el cor compungit i amb un nus al coll...
-
nena!![Ofensiu]an_na | 13-12-2009
wau tia, m'encanta la última frase. és preciosa =)