Matisos

*

Una brisa vidrada desperta en mi
quan l'oreig gronxa la pell de l'alba.
Evanescent desclou la nit servada
a les mans blanes de l'aurora.
Abstreta i trèmula murmura
com el cant de les sirenes
a l'illa de les boires oblidoses.
Podria morir al crepuscle de la vida.
Buidor i porpra de somnieig,
embruix lent a la cambra dels amants.
Vincle cristal•lí que fa ombra
i teixeix amb pètals d'esperança
el foc ardent que mou a engelosir-se
del joc de nits eixermades.
Impàvids els amants sentencien el crit
i el jaç que acull les seves restes
enlaira una dorca de matisos
fets de blaus i ocres cromàtics.