Marxes

...anar tirant...gracies als teus poemes tan xulos!

Una abraçada

pere

marxar qui marxa ? tothom està al tu voltant, segur, encara que no ho sembli, pensa, torna ha pensar mes mes !!!, no estàs pas sola, i som tots !!!

força, endevant i republica Silvia

@.......

petons

jo també m´hi se veure, en els teus poemes.

Esperar i anar tirant; per mi, sinònims de conformisme i antítesi de canvi. Són maneres d'afrontar la tristesa provocada per la desaparició, marxa, pel motiu que sigui, d'algú important per nosaltres. Però esperar un canvi que depèn d'un mateix, és negar-ho de bon principi. Així mateix, esperar i aspirar tenen significats molt diferents i quasi s'escriuen igual.
Potser sona una mica dur tot això. No és pas la meva intenció. Però aquest poema també ho és, tant com m'ha agradat. De veritat. Possiblement experiències recents m'han fet transmetre-ho d'aquesta manera.


Una abraçada i un somriure silvia!
;)

no saps com m'identifico amb el teu relat !! Tan curtet i tan clar.. preciós !

¶:)