MARXEM DE VIATGE...! O NO?

MARXEM DE VIATGE...! O NO?

De cop i volta, hem vaig trobar fent cua darrere una quantitat incalculable de persones.
La Mare hem va dir que pujaríem a dalt d'un avió, i que tota aquella gent que teníem al nostre davant, també esperaven el seu torn.
Hem vaig espantar tant...! Jo pensava que abans de fer aquell viatge, ho teníem que haver programat, teníem que fer les maletes, i sobretot, teníem que explicar-ho al pare i als avis, perquè vivíem tots junts.
En aquell moment, no vaig entendre el comportament de la mare, però no m'atrevia a preguntar-li res, simplement anava controlant com la llarga cua s'anava escurçant al nostre davant, i cada vegada veia més propera l'escaleta d'aquell avió.
No sabia si la mare havia agafat prou equipatge per a nosaltres dues; més aviat no sabia si realment portàvem equipatge!
En aquell moment, la mare només portava a sobre la seva bossa de ma, on hi portava el moneder, les claus de casa i les del cotxe, unes olleres de sol, uns mocadors de paper i una pinta pel cabell.
M'estava posant molt nerviosa...! I a més a més, la cua s'anava escurant molt a poc a poc...!
Tenia molta por; por per no saber si hem faria por volar! Molta por a les alçades i al vertigen que podria tenir en mirar a vaig; en definitiva, por per no saber on anàvem!
Finalment, varem arribar al peu de l'escaleta de l'avió, la mare hem va agafar molt fort de la ma, i varem pujar els quatre graons que ens separaven del terra; ens varem asseure de costat, jo ho vaig fer al costat de la finestreta, sense deixar anar la ma de la mare.
De cop i volta vaig sentir el soroll del motor de l'avió en posar-se en marxa, i de cop vaig notar que l'aparell s'alçava lleugerament; gairebé no hem va fer impressió, fins hi tot hem sentia còmode allà dintre.
En aquell moment, vaig pensar que li tenia que demanar a la mare on anàvem, i ho vaig fer...!
Ella hem va contestar molt dolçament: - De seguida baixarem, aquest es l'avió del parc d'atraccions, que no te n'avies adonat?
Llavors vaig somriure i vaig gaudir del viatge, jo només tenia tres anys.
FI