Mart

Un relat de: prudenci

Pànic i Por, aurigues de la temible quádriga
que mena Mart a la victória régia,
duen la brida del meu musell
alçat malgrat tanta desfeta.
Perdut l 'amor, perduda la regéncta del meu ésser primer,
encara encalço l´Enemic que em punxa
en l´última batalla d'escamots.
L'escac i mat será per mi la mort
de la present consciéncia.
Lluito amb una ombra, espellifada caricatura del meu jo.
Guerrers moren en creu, igual que lladres;
tinc temps de reconéixer-me un covard
i anar pel món robant o demanant almoina.
Qui será el ben nascut que enfonsi al pit la daga
que em desembulli el nus teixit tota una vida ?
Qui m'obrirá en el cor les fonts de 1'Or potable,
ünic remei per a la meva mort propera ?
Un raig de sol será qui m'il.lumini
l'antre on la Por rau esquerpa i agotnada.
Una llança en má d'ángels de Déu,
del més fi tremp, 1 fulla ben daurada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: