Mars de boira

Un relat de: bufanúvols

Deixo que els minuts em despullin
de la por i de l'absència.
És una ombra, la recança,
i és una obvietat l'amor.

Deixo que el silenci em despulli
d'aquest mar de distàncies
i d'aquest món de fronteres
que he creat amb la ment.

És difícil remuntar la vida
sota aquests cels de setembre,
però encara em deixo fondre
pels laberints de la nostàlgia
o de l'esperança.

Comentaris

  • Tocat de nostàlgies[Ofensiu]
    RATUIX | 26-02-2008

    i boires en l'esperit. Una esperança o una saviesa oculta romàn sota aquests mars.

  • gypsy | 27-09-2007

    "... és una ombra la recança..."

    magnífics versos, sonen a sinceritat i a melangia tot i que s'albira una espurna d'esperança, una fusta de naufrag per superar els obstacles.

    És molt bell i precís.

    petons