Cercador
Mars de boira
Un relat de: bufanúvolsDeixo que els minuts em despullin
de la por i de l'absència.
És una ombra, la recança,
i és una obvietat l'amor.
Deixo que el silenci em despulli
d'aquest mar de distàncies
i d'aquest món de fronteres
que he creat amb la ment.
És difícil remuntar la vida
sota aquests cels de setembre,
però encara em deixo fondre
pels laberints de la nostàlgia
o de l'esperança.
Comentaris
-
Tocat de nostàlgies[Ofensiu]RATUIX | 26-02-2008
i boires en l'esperit. Una esperança o una saviesa oculta romàn sota aquests mars.
-
...[Ofensiu]gypsy | 27-09-2007
"... és una ombra la recança..."
magnífics versos, sonen a sinceritat i a melangia tot i que s'albira una espurna d'esperança, una fusta de naufrag per superar els obstacles.
És molt bell i precís.
petons
l´Autor
133 Relats
205 Comentaris
108149 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81