Maria

Tinc Maria en el cor meu
Ple de fang i de miratges
Com la fita dels paratges
Que he corregut fins la deu,

El meu cor és una engruna
embolcallada de fang
On hi respira la pura
Rosa de l´ amor constant

Si et desfullés , oh Maria ¡
De tant engrud que jo tinc
La més bella sortiria
De les Roses. I ara vinc

A demanar-li al Bon Pare
Que la fecundi d ´ amor
Perquè sigui il.luminada
I envaeixi tot mon cor

Car si el Pare és nostra cura
I Vos sou nostre consol
Del meu desconsol cureu-me
Pare que regneu al sol ¡

De l´unió hi neix la vida,
De la vida la veritat
I del camí que seguía ,
La meva fe i la bondat.

Pare i Mare sigueu sempre
Al meu cor enamorat.