Marga

Marga, l'amarga incomprensió
De deixar d'ésser.
Ésser la mort i el desig,
I la guitarra tova
De qualsevol mussol
Que en la nit canta
I ésser amor i alegria
Quan tot just s'amaga el sol
Darrera d'un núvol gris....,mai és de dia.
I venir a al pis
I escoltar els contes que et dic
En lloc de fer 1'amor
Igual que lladres que robessin un cor
Que no els pertany ni será seu
Per disfrutar-lo , i que amb els anys s'oblida.
I ésser petita, i gran
O fer comédia
I fer-ne de mi un record
I de tu promeses vanes
Que mai es poden complir
Com flama que s'apaga estant encesa
Des de la nit al matí.
I tanmateix resta viva, essent la mort i el destí.