Mar i cel

Un relat de: dibuixantsomriures
Feia temps que no em sentia així, tal vegada perquè no m’havia donat l’oportunitat de fer-ho, tal vegada perquè no m’havia trobat amb ella.

I si, cal dir, que el destí m’has sorprès. Fa unes setmanes no hagués dit mai que podria arribar a estimar-te, sent sincera, no creia aconseguir estimar a ningú. Però ara, que veig que sóc incapaç de deixar-te anar, de pensar més amb el cap que amb el cor, veig que anava equivocada. I em proposo aguantar, i no donar la satisfacció d’un final a la xerrameca de la gent.

Però guardo precaució, i la mantindré. No sé que m’has fet, ni com hem arribat fins aquí, podria escriure línies i línies del que més odio de tu, en canvi, sóc incapaç d’escriure’n una sola que m’agradi. Suposo que és això, el misteri que amagues rere teu, l’impossibilitat de fer-te meu que m’atrapa marcant-me un repte, potser, tan llunyà que ens perdrem pel camí.

Som tardes plenes de rialles, bromes que sols em treuen el somriure pronunciades de la teva boca. Hores de silencis, mirades verd-oliva, carícies de desig. Som anades i tornades amb el cotxe, cançons i cançons cantades a l’uníson. Som baralles, discussions, paraules no sentides, fruits de ràbia, fruits d’orgull. Som atacs de gelosia, mesclats amb el dubte i la mentida, mesclats amb odi i amor.

Cert, som mar i cel, però junts feim horitzó.

Som l’avui arrossegant dos ahirs, construint un nou demà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dibuixantsomriures

dibuixantsomriures

15 Relats

10 Comentaris

14096 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
18-06

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
Que es prohibeixi a la gent 'nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
I no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
Quan jo creia en tu.
FlorGroga-Manel