Comiat de 113 paraules.

Un relat de: dibuixantsomriures
Al Teu Costat, 04 de Febrer del 2011

Encara et deixes veure, tot i que poc Sols sortir a passejar pels meus pensaments, a trepitar-me les intencions i sovint, emportant-te'n ilusions.
En els dies com aquests, on guaito per la finestra i entre la multitut de gotes de pluja soc capaç de diferenciar-hi un petit raig de llum la teva absencia se'm fa notable.
No canto victoria, sé qe d'aquí poc, o molt, qui sap, tornaras a fer acte de presencia, on ja seras tu la meva companyia quan em brollin les llàgrimes deixant brotar paraules que no voldràn sortir.
Pero per ara, te'n pots anar lluny, molt lluny. No et tendré en falta, no passis ànsia.
Adéu solitut, fins aviat.

Atm, Ànima retrobada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dibuixantsomriures

dibuixantsomriures

15 Relats

10 Comentaris

14087 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
18-06

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
Que es prohibeixi a la gent 'nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
I no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
Quan jo creia en tu.
FlorGroga-Manel