Fred, temps, adéu

Un relat de: dibuixantsomriures
I perque no dirt'ho?
Ara mateix sent fred. Molt fred. I desde l'objectivitat afirmo que la distància en pot ser una causa, però no de tot. Si li volguèssim plantar cara, duent-li la contra i oposant-nos a ser unes víctimes més, ho fariem però no ho feim.
I de cada vegada més m'és més difícil seguir enganyant-nos, fent-nos creure que el mmillor està en no pensar, en evitar afrontar qualsevol indici d'una fi. Però no ho és, l'únic que feim és allargar un moment que tard o d'hora arribarà, no ens culpo, no volem que arribi, no vull que arribi.
I mentre sigui així seguiré evitant els mals tràngols, baralles i decepcions, perque al cap davall, acabarà igualment, i mentre ho seguiguem aplaçant jo seguiré creixent gràcies a tu, perque tu m'has ensenyat dia a dia a anar descobrint-me un poc més, i deixant de banda tot això et necessito, i sé que ho seguiré fent.
Però com pots veure d'optimisme m'en queda poc. Et dec un gràcies, i un adèu, que es va axcostant per moments enviant a norris tot allò que un dia hi va haver, tot allò que hi podria seguir havent si no fos que per la teva poca vista no ho farà, ho noto.
Crec que tampoc demanava tant...no ho feia, tot allò que demenava m'ho podies i m'ho pots donar. Intenta-ho, si us plau, jo no ho puc fer millor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de dibuixantsomriures

dibuixantsomriures

15 Relats

10 Comentaris

16236 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
18-06

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
Que es prohibeixi a la gent 'nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
I no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
Quan jo creia en tu.
FlorGroga-Manel