Adéu

Un relat de: dibuixantsomriures
I pots veure com dia rere dia va desepareixent tot el que quedava, i tu víctima del temps i del destí, impotent, no hi pots fer res més que contemplar com tot allò que un dia et donava vida, ara té la capacitat d'anar tenyint a poc a poc el teu cel de color gris, convertint els dies que passen amb rutina sense interés, pura obligació de fer veure a la gent que estàs bé per l'inútil idea de no deixar-te veure tota la realitat, per l'inútil idea de poder pensar que no acaba tot aquí, que els camins es retroben i que l'esperança segueix present.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dibuixantsomriures

dibuixantsomriures

15 Relats

10 Comentaris

14087 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
18-06

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
Que es prohibeixi a la gent 'nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
I no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
Quan jo creia en tu.
FlorGroga-Manel