Màngel

"…El Sol és en Tu, jo ho vaig saber fa temps, des que et conec;
en la set de les hores m'has ajudat a seguir endavant.
Formes part de la meva vida. T'estimo!!!"
(Màngel, 13 de gener del 2004)


Com un bassal de sang dolça,
sense gotes per vessar;
hem compartit somnis de nit i de dia,
i batalles en històries sense fi.

Cavaller, que cavalques sobre la teva poesia,
buscant el sol, buscant la llum.
"Les paraules són pures", em dius.
Les agafes amb les mans d'aigua i me les dónes.

I jo t'espero, durant la nit,
des del llit;
sé que apareixeràs,
envoltat de pols daurada,
i em duràs a llocs inconeguts,
on encara ningú ha viatjat.

Cadascú pel seu camí,
però ens reunim quan les ànimes ballen,
entre les ombres perverses.
Jo t'ofereixo la meva llum.
I tu, milions de roses.

Onejarem aquest oceà infinit,
des del fons…amb la punta dels dits.
I ens preguntarem si la lletra dol, fereix, mata…

I tot això, sempre amb un somriure.