maltractament...

en primer lloc et felicito per aquest poema tan valent i directe , a la cara, a la nafra, contra la hipocresia i la falsedat, contra les misèries humanes. una denúncia seriosa.
en segon lloc estic content que t'hagi agradat el poema dedicat a la teva persona, te'l mereixes per repartir tanta alegria de forma tan generosa entre els que ens anem comentant.
el tema de l'humor el seguiré practicant... ja veig que encara no he guanyat el repte

ja tinc els teus petons guardats a una capseta i jo t'envio a tu una llarga abraçada, amb permís del teu marit és clar i de la meva dona, que no s'enfadi ningú!!!!!
joan

Hi ha força i ràbia en aquest poema-denúncia, i també mestria per saber cridar-ho als quatre vents tot fent-ne poesia.

Quanta raó tens!

Felicitats Teresa , m’agrada el teu estil directe, valent.

Una abraçada,
Núria

...paraules, directes i punyents. Quantes coses s'han amagat darrera de l'hipocresia, un pare-nostre i tot està perdonat. El ser humà té tal ventall de cares què serà impossible poder arribar un equilibri. Sempre hi haurà l'ovella negra i per el que veig el negre és un color que s'esten pel món molt de pressa. Espero que és pugui canviar.
Una abraçada.

odio és la mentida, la hipocresia i la falsedat. Hi ha gent que es pensa que ,donant-se cops al pit, després pot fer totes les barbaritats que vulgui.
Quin relat més profund, Teresa! Chapeau!
No tinc la facilitat ni la intel-igència de l'anterioir comentarista però vull que sàpigues que m'ha encantat.
Felicitats crack!

Tot i que l'estructura del poema es fa, a primer cop d'ull, fàcilment reconeixible i te l'adscrivim immediatament, aquest cop el que ens tramets no és un enjogassat, lleuger toc de gota de pluja de quan fa sol, sinó que ens envies un veritable cop de puny, un cop a la taula o un cop a l'interpel·lat, al covard, al maltractador.
Les figures dels contes i cançons infantils que aquests dies ens estàs recreant en versos festius, assenyalen cap a universals que ens parlen enllà del temps, però hi ha vegades que toca parlar en singular, cara a cara i tu a tu, per desafiar la por, la hipocresia i l'encobriment infame.

Una abraçada!
franz