maltractament II

Un relat de: teresa serramia
respectes afalagues estimes escoltes
complaus tothom
menys a mi

perquè et repèl es veu
el fet ridícul absurd aquest
que jo de mi t’ho he donat tot

esclava del teu dia
de mi t’he regalat
temps fills prestigi solitud joia i tristesa

sols esperant de tu només
una mirada un somrís una carícia

i és per això potser que escups el meu amor
per tots els porus violents
de ment i cos i voluntat
perquè repèls com llepra
el do de mi que jo t’he fet immens

perquè sols passa el teu llindar
el poderós el prepotent
garratibat brètol enravenat

perquè a ells humil i anorreat
els dónes tot de tu estoicament
perquè els comprens aculls suportes
somrius estimes complaus a tots
a tots menys a mi

pel crim comès d’haver-te gosat estimar sense mesura





Comentaris

  • un poema realment...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-05-2011 | Valoració: 10

    cru, dur i colpidor....

    Gràcies per seguir per aquest món virtual, compartint la teva alegria
    fins aviat
    joan

  • A voltes [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 17-05-2011 | Valoració: 10

    aquests maltractaments que descrius,( he cregut copsar que no són físics)
    són pitjors que un cop o una empenta.
    Com sempre magistral,Teresa!
    Una Abraçada graaaaan!

  • Terrible i bell[Ofensiu]
    Unaquimera | 14-05-2011 | Valoració: 10

    Caram, Teresa, quin poema més... terrible i bell!
    En llegir els seus mots, que són els teus, m’has fet estremir!

    Terrible crim aquest de gosar estimar sense mesura a qui escup l’amor que rep...
    Terrible error el de fer-se esclava i regalar-se, sols esperant a canvi una mirada, un somrís, una carícia de qui repèl el do immens...
    Terrible testimoni aquest el dels teus versos!

    Per si et ve de gust fer una lectura breu, breu i un xic especial, d’algú altre que ha arribat a una conclusió semblant, t’ofereixo aquesta : NO!

    T’envio una abraçada plena d’estima,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82734 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.