Malson futurista

Un relat de: Teodora

Societat en decadència;
líder sense consciència,
móns dominats per dígits,
amenaçats per la deixadesa,
la corrupció i la pol·lució.

República deshumanitzada;
malson hiperrealista
vomitat pel nou ordre,
que esclafa a la diferència.

L'únic objectiu:
sobreviure a les màquines
trituradores de cossos estranys
i de contradiccions doloroses.

Visualització de soledat asfixiant;
persones assetjades i perseguides,
fins que són reprogramades
o desintegrades amb força bruta.

Cames que topen
amb milions d'altres cames
en direcció contrària,
fins que localitzen als intrusos.

Dits que senyalen
als no assimilables.

Tots sou robots orgànics
sense identitat?

Comentaris

  • Perquè el futur es gesta avui[Ofensiu]
    angie | 31-03-2009

    El teu poema és d'una actualitat aclaparadora!.
    Les ales negres fan ombra arreu i ho converteixen tot en un malson.
    Repeteixo, m'enganxo a la teva poesia fosca.

    angie

  • Un poema trencador[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-03-2009

    i agressiu, molt de la nova era. Si pots descriure realitats d'una manera alternativa com la teva, alguna cosa bona dus dins, no ha de ser fácil saber com transcriure aquestes sensacions que tots veiem, però no savem com descriure. Tu ho has fet de meravella.
    Per desgràcia, això no és un malson futurista, és la punyetera realitat!

    Una abraçada.

    Ferran

  • Un brindis per la dualitat![Ofensiu]
    Romy Ros | 12-03-2009

    Benvolguda Teodora, m'han agradat molt les dues primeres estrofes, comences molt bé a descriure la nostra societat deshumanitzada i que escampa la solitud per doquier... la resta és massa futurista per mí, i jo tinc una visió bastant clàssica.
    Continua escribint... has pensat en fer relats en prosa?, seguiré llegint-te...

l´Autor

Foto de perfil de Teodora

Teodora

25 Relats

59 Comentaris

31293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Estic condemnada a viure amb intensitat, atrapada per la dualitat, sóc bipolar i bisexual. Els meus relats reflecteixen les contradiccions que m'esquincen. Em limito a resistir, esperant que algú baixi al meu infern per salvar-me sense mirar enrera.