Mal dia

Estic trist, no se que tinc...Surto al carrer per animar-me. És primavera i al cel llueix un sol que brilla amb intensitat. Està ple de gent, de soroll... de vida que passa davant els meus ulls.
Veig pares que passegen contents amb les seves famílies, uns van a peu, d'altres amb bicicleta satisfets de la vida mentre vigilen els seus fills ....Una parelleta es fa un petó mig d'amagat de la gent. Se'ls veu contents..., pot ser fan plans de futur o de present...
Uns nens juguen a pilota en un recó amb gran xivarri. Se senten els crits d'unes velles que escridassen als nens perquè han estat a punt de rebre un cop de pilota. Elles no es poden apartar, tenen que prendre el sol al mig dels nens!
Mes endavant hi ha un gat amagat, al aguait de un colom que mig ferit busca una mica de menjar entre les mates del parc, sense adonar-se del perill que corre...Al cel centenars de gavines volen sense cansar-se tot espantant els altres ocells que fugen buscant llocs mes tranquils
Però ningú se'n adona de la meva tristesa, ni tant sols em mira... Em sento sol, busco uns ulls amics i no els trobo...Torno a casa i poso la televisió.....