M'ajudes?

pogués jo i vulguèssis tu que jo t'ajudes.
Haig de reconèixer que el poema, m'ha posat trist, en altres circumstàncies potser em faria sentir quelcom ben diferent.
Tandebó....

Una abraçada

Et faig el comentari però no tinc res a dir,
ja ho has dit tot!!!!!!!!! és tant, tant, tant... com ho diria... ah! sí! TANT...! jejeje.

Fantàstic guapa!! m'encanta llegir-te, ja ho saps!!! les teves paraules m'ajuden, em donen força i energia!!
Aviat tornaré a escriure, sinó em renyaras més!!!jejeje.

Un petonas!!!

No no demanes tant Silvieta, només es trobar qui t'ho dona, i pel que sembla tu ja ho has trobat

Com a poesia fantàstica crec que la llegiré moltes vegades.

Un peto i endavant amb força

Josep Mª

al no poder fumar... s'augmenta la gana de tot... no, no demanes gaire, només una exclusivitat total per a tu... je je però, t'ho mereixes... o sigui que, malgrat que porto un temps molt atrafegat i sense temps quasi per comentar, per a tu trobo temps i... t'ajudo!!!
ptons i una abraçada!
PD. veig que travesses una etapa molt creativa i que la teva poesia va evolucionant en formes i continguts cap a la poesia de qualitat... que duri!