Mai

Vas aparèixer
amb l’imprevist d’un cometa
i amb la llum d’un estel
i em vaig sentir atret
fins fer-me trontollar.

M’agrada com ets,
m’agrada el que dius,
m’agrada com rius,
m’agrada com penses.
I jo vaig oblidar
fins el temps que ens separa
sense poder controlar els meus gests les paraules.

No saps quan em costa saber
que no vens a quedar-te
ni a compartir un viatge
ni a construir una llar.

Sé que mai seré
quan tornis a casa
el caliu que et bressola
fins l’endemà.

I escric les paraules
que mai et diré.
I mai et diré
els secrets que jo porto.

Mai t’he pogut cantar
a la llum dels estels
a cau d’orella al capvespre
balades de poeta o silencis d’amor.

Mai t’he pogut abraçar
tot mirant la tempesta
que creix i s’apropa
al nostre voltant.

Mai t’he pogut cridar
als cims de la Terra
travessant el teu nom
la força del vent.

Mai t’he pogut apropar
més enllà d’un somriure
convertint l’amistat
en fèrtil camí.

Però, sempre et desitjo
que arribis molt lluny
i quan miris enrere
al passat intens
regalis la Vida
amb un somrís sincer.

Mai t’he pogut dir
Mai
t’estimo.