Tu

Brisa d’estrelles inunda el meu pit,
aroma silvestre, el so d’un cotxe llunyà,
finestres obertes a la nit,
aspiro lentament, en silenci, el seu somni.

Avui, com sempre, demà i ahir.
Tement l’aurora, la seva llum, la diana.
Quan els meus ulls rastregen el llit,
el buit al costat m’insulta altre cop.

Parpelles tancades d’un rostre de ningú,
perquè estàs en mi, no al meu costat.
Consumeix la seva angoixa, tronc ancià,
distant xiuxiueja so alat.

Roca de Lluna em mostra els teus llavis,
pèl regirat m’abraça la pell.
Un avui sense passat, ni guia, ni seny,
dies sense llum, flors sense tiges.

Avui, com sempre, demà i ahir.
Tement l’aurora, la seva llum, la diana.
Quan els meus ulls rastregen el llit,
el buit al costat m’insulta altre cop.