Cercador
Calor
Un relat de: Ramon Sanromà Aragonés- Compartir:
Estenc els meus braços a l'aire fred
De l’albada
I omplo els meus pulmons amb la fragància
Del nou dia.
Em deixo caure sobre l'herba
Entre el suau rumor
De les cristal·lines aigües
I m'abandono
Deixant-me caure
En l'agradable abisme del somni.
El meu cap gira i avança en la
Foscor de mi mateix.
I al mateix temps sento el meu cos
Que viatja amb mi i, no obstant això,
Continua quiet a mercè de la bellesa.
Sento una suau pressió sobre meu,
I els meus llavis reben una calor
Que m'arrossega del meu dolç descans
De manera irresistible.
Obro els ulls
I et veig a tu.
De l’albada
I omplo els meus pulmons amb la fragància
Del nou dia.
Em deixo caure sobre l'herba
Entre el suau rumor
De les cristal·lines aigües
I m'abandono
Deixant-me caure
En l'agradable abisme del somni.
El meu cap gira i avança en la
Foscor de mi mateix.
I al mateix temps sento el meu cos
Que viatja amb mi i, no obstant això,
Continua quiet a mercè de la bellesa.
Sento una suau pressió sobre meu,
I els meus llavis reben una calor
Que m'arrossega del meu dolç descans
De manera irresistible.
Obro els ulls
I et veig a tu.
l´Autor
20 Relats
15 Comentaris
7441 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Escriptor esporàdic.És... curiós, que el relat, per ara, més llegit (Aquest conte és un plagi (reeditat per millorar aspecte visual, mateix text) és l'únic que no vaig escriure jo... ;-)