Cercador
Mai un t'estimo
Un relat de: comunaonadaambelventEll i jo seiem en un banc d'un petit parc parisenc, distants, freds. De sobte se m'encara.
-Júlia, crec que no m'has dit mai t'estimo... per què?
Jo acoto la mirada, em miro les mans que juguen nervioses amb una polsera de fil que ell em va regalar. I, finalment, contesto vacil·lant:
- Jo... no ho sé, Pau.
- Què és el que no saps?
- No sé res.
- Aleshores...
No em moc, no reacciono, freda i distant, segueixo freda i distant, no contesto. Ell s'alça, alço per primer cop la mirada, m'ho penso uns segons abans de mirar-lo directament i quan ho faig només veig la seva esquena que s'allunya. Passa un segon, dos, em costa reaccionar, tres, quatre, i m'adono que se n'està anant, si no reacciono el perdre per sempre, cinc... m'aixeco, corro cap a ell.
- Pau!- crido i ell es gira. De sobte les llàgrimes han començat a brollar dels ulls. Em tiro sobre seu,- T'estimo, t'estimo, t'estimo, t'estimo...
Ell no contesta i els nostres llavis es troben en un bes apassionat, un bes salat pel gust de les meves llàgrimes.
Comentaris
-
M'agrada[Ofensiu]unchained melody | 03-08-2009
No sé si és perquè jo també em dic Júlia, o perquè a mi també em costa dir "t'estimo". però ho has descrit tan bé... jo no sabria com fer-ho. és realment bonic.
un petó ;) -
jOaneTa | 31-07-2009 | Valoració: 10
no hauria de fer falta dir t'estimo per a que la persona estimada sabés que ho fas, això si... a tothom li agrada sentir-ho de tan en tan...
molt real, m'ha agradat
jOaneTa -
Júlia[Ofensiu]comunaonadaambelvent | 30-07-2009
Júlia, només un nom, dos relats, dos mons, dos Júlies :)
Merci pel comentari. -
Caram![Ofensiu]onatge | 30-07-2009 | Valoració: 10
Caram Núria en l'altre comentari et deia que la Júlia creixeria molt de pressa però no tan...
És veritat que de vegades davant de "t'estimo", costa dir "jo també t'estimo", sovint es diu "jo també", i això no vol dir estimar...
M'agrada com escrius i d'escrius...
Salut.
onatge
l´Autor
9 Relats
7 Comentaris
7215 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Llegeixo i sento que jo vull ser aquell sentiment calcat en un paper, que jo vull ser aquella persona que fa eriçar els pels amb tant sols un conjunt de paraules, un conjunt de paraules, que suposo que, al cap i a la fi, és alguna cosa més.Em dic Núria, tinc 16 anys, i m'encanta escriure :)