Cercant la inspiració

Un relat de: comunaonadaambelvent

El sol es colava entre les fulles verdes i grans de les moreres que recobrien el parc. La Marta seia sobre un banc verd, mig despintat pel pas del temps. Sobre les seves cames hi descansava un quadern de fulles grans, blanc, net. Passant de la mà a la boca, un bolígraf dels més barats. Mirava les fulles, el cel, els rajos de sol que lluitaven contra les fulles per arribar fins la seva pell. Observava els avis que passejaven els nens, tot tirant molletes de pa als coloms, els petits que jugaven a la zona dels gronxadors i les nenes que cridaven enrabiades per alguna broma que els germans els habien gastat amb la intenció de riure una estona. Buscava alguna cosa per exprimir, un bocí d'alguna cosa que la portés a una cosa una mica més gran. Buscava allò que la portes a baixar el bolígraf de la seva boca per dirigir-lo directament al seu quadern i, llavors, escriure alguna cosa que, algún dia, pogués arribar al cor d'algú.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de comunaonadaambelvent

comunaonadaambelvent

9 Relats

7 Comentaris

6743 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Llegeixo i sento que jo vull ser aquell sentiment calcat en un paper, que jo vull ser aquella persona que fa eriçar els pels amb tant sols un conjunt de paraules, un conjunt de paraules, que suposo que, al cap i a la fi, és alguna cosa més.

Em dic Núria, tinc 16 anys, i m'encanta escriure :)