Un no marxis mut.

Un relat de: comunaonadaambelvent

Entre les mans una rosa, sobre els llavis un últim i dolcíssim, però també amarg petó, sota les parpelles i damunt les galtes un oceà de llàgrimes, retronant a l'interior del cap un adéu per sempre i rere la llengua dos paraules que lluiten per sortir, "no marxis", i que són vençudes per una força més gran que les reté; davant els ulls, cada cop més apartada d'aquests, l'esquena d'ell.

Quan a la fi perd de vista l'ampla i coneguda esquena, es deixa caure a terra, les poques llàgrimes que resten dins els ulls cauen sobre el terra i mussita de manera gairebé inaudible: "no marxis, T'ESTIMO".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de comunaonadaambelvent

comunaonadaambelvent

9 Relats

7 Comentaris

6740 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Llegeixo i sento que jo vull ser aquell sentiment calcat en un paper, que jo vull ser aquella persona que fa eriçar els pels amb tant sols un conjunt de paraules, un conjunt de paraules, que suposo que, al cap i a la fi, és alguna cosa més.

Em dic Núria, tinc 16 anys, i m'encanta escriure :)