M'agradaria...

Un relat de: jOaneTa

Just quan les coses començaven a rutllar,
dins el meu camí, amb una pedra, he tornat a trevalar.
He caigut a terra i no m'aconseguiexo aixecar,
crec que, aquest cop, sola no em podré recuperar...

He vist com les meves il·lusions volaven amb el vent,
em sento tant perduda entre tota aquesta gent,
no sé com fer-me a la idea de que les coses seran sempre així,
crec que, per viure d'aquesta forma, no vull seguir aquí...

M'agradaria tancar els ulls i canviar-ho tot de nou,
alliberar-me de tots aquests temors que, dins la meva ment, només fan renou,
per així tornar a somriure i proveir als meus amics d'alegria,
una alegria que vaig perdre...malgrat jo no volia...

M'agradaria poder somriure... perquè si.
M'agradaria poder somiar i creure en el destí.
M'agradaria tenir esperança i pensar en un demà.
M'agradaria no enfonsar-me i deixar de plorar...

Comentaris

  • m'agradaria...[Ofensiu]
    sucdetaronja | 30-07-2007 | Valoració: 8

    a mi també

  • No sempre tot és així[Ofensiu]
    Frida/Núria | 22-12-2006 | Valoració: 8

    Tot canvia segons el nostre punt de vista.

  • res es impossible..[Ofensiu]
    flames de bogeria | 22-12-2006 | Valoració: 9

    caiem per apendre a aixecar-nos, avegades preferim quedar-nos al terra, sovint optem per el camí més fàcil..
    Jo crec en tu, se que pots aixecar-te tantes vegades com et caiguis, però vigila en no caure sempre per culpa de la mateixa pedra.
    En aquest relat demostres tenir molta força.
    Si necesites una mà que t'ajudi a aixecar-te la meva està a la teva disposició.
    Molts ànims i una abraçada! ^^

  • és molt expressiu[Ofensiu]
    poblerina | 22-12-2006 | Valoració: 9

    Hola de nou, ja t'he tornat a llegir.
    Aquest poema m'ha agradat, és molt expressiu i en part molt dolorós, esper que de cara a l'any que ve tot et vagi molt millor. Ànims i et seguiré llegint ;)


    Petons

    Poblerina

Valoració mitja: 8.5

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116090 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.