Cercador
M'agradaria ser de pedra
Un relat de: L'epicurista PolM'agradaria no sentir aquest dolor al pit
M'agradaria no viure aquests instants tant angoixants
M'agradaria no tenir el cor comprimit entre les teves mans...
M'agradaria ignorar que no respira
M'agradaria no veure't
M'agradaria tancar els ulls i oblidar-me de tu.
M'agradaria ser de pedra,
Ser inert
O senzillament
no ser res
Però em pregunto...
per què?
Per què ets tant lluny?
Per què quan em llevo ja no ets a prop meu?
Ara me n'adono...
Amb quatre paraules i un adéu
Has esmicolat el meu cor,
Em poso la mà al pit i ell...
Ja no respon, ja no batega
Tan sols recorda com l'estimaves,
Però ara sent
que tot s'ha acabat
que tot és mort...
M'agradaria ser de pedra
Ser inert
O senzillament
no ser res
Només em queda acomiadar-me del món,
Cloure els ulls en la foscor,
I esperar trobar-me quelcom millor
a l'altre banda del cantó.
Comentaris
-
a mi també m'agradaria..[Ofensiu]flames de bogeria | 26-06-2006 | Valoració: 9
Tots alguna vegada em volgut no sentir, ja que aquell dolor que ens es present al cor ens fa massa mal.
Però, de tota experiència i de tot sentiment s'hen aprèn alguna cosa.
Et tinc que dir que m'encanta com escrius, es que m'arriba molt a dins.
Una abraçada molt gran i un somriure!
adW -
Tots hem[Ofensiu]GTallaferro | 16-02-2006 | Valoració: 9
passat per aquesta situació que descrius al teu poema. Realment transmets la sensació d'opressió que se sent quan algú amb qui esperaves un futur, té altres plans. És això el que jo reflecteixo al relat que m'has comentat "Preparant-me per la teva absència".Primer dir-te: Moltes gràcies pel teu comentari i segon, contestar-te a la pregunta que hi fas, sobre si et pots preparar per l'absència d'algú.Quan estàs amb algú amb el qual les coses no van bé, si t'escoltes a tu mateix, ja saps que la història no arribarà a bon port. És com un sisè sentit. no se com dir´ho...saps que no és la persona que busques. Una mica estrany tot plegat, oi?
Una forta abraçada, també!!!!!! -
I per què...[Ofensiu]Pluja | 03-01-2006
les pedres no poden sentir? No, es que mai no hi estat d'acord, em sap greu, jo crec que tothom sent, objecte, animal o persona, d'una manera o altre però tots estem immersos dins aquest món de sentiments i sensacions.
Que potser no ens agrada? Val, però per què en comptes d'anhelar no sentir res, no lluitem per sentir el que volem? -
Ja et vaig dir...[Ofensiu]fosca | 31-12-2005 | Valoració: 10
que no seria bo aillar-se del problemes.
Una persona ha de tenir sentiments, ha de poder emocionar-se per bo o per dolent.
Ara no em diguis que vols ser de pedra perquè amb aquest relat demostres que ets una persona molt sensible; com ja saps, no fa per tu!
Tots patim a la vida, sinó que seria això? sense tristesa no hi ha felicitat, jo crec que és una condició essencial per poder viure.
Pel que fa al relat trobo que has volgut transmetre una sensació d'inutilitat amb molt bones expressions. L'harmonia que li dones fa que sigui un poema ràpid, precís però alhora ple de matissos.
Tens sort de poder escriure amb aquesta facilitat que em meravella.
Besets!
Anna -
i...[Ofensiu]Capdelin | 31-12-2005 | Valoració: 10
a l'altra banda del cantó... t'espera NO un cor de pedra, ni una absència ni una eterna espera... t'espera un any nou 2006 ple de sorpreses, d'emocions, de noves sensacions... que espero que t'omplin de felicitat i suavitzin la teva pena transitòria...
una abraçada! -
Cada amor...[Ofensiu]AVERROIS | 29-12-2005 | Valoració: 9
...deixa una ferida, uns mès fonda que altres, però en la foscor que et deixa tan sols has de buscar un punt de llum i reneixer com l'ave Fenix. Potser dintre de uns anys recordis i pensis "aquell realment no era el meu veritable amor". Una abraçada.
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
35 Relats
99 Comentaris
41216 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
Només demano que després de llegir quatre lletres meves penseu, res més.Què dir de mi... Vinc de Casp i ara començo industrials a la UPC per seguir lluitant amb el que se'ns posi al davant :P
Moltes gràcies pels comentaris; per a un són molt reconfortants i et donen més força per tornar a lluitar i escriure crítiques i reflexions.
Per a mi és tot un honor poder compartir amb vosaltres aquestes idees romàntiques i esbojarrades que naveguen pel meu cap.
M'agradaria saber la vostra opinió
pol.olivella@gmail.com o també en nigrodragon@hotmail.com
Espero que tot això que fem ens serveixi per canviar el món, i encara que no sigui així de ben segur que serem més feliços en intentar-ho
Una abraçada molt forta;
Pol
Transquivint el silenci