M'agradaria ser de pedra

Tots alguna vegada em volgut no sentir, ja que aquell dolor que ens es present al cor ens fa massa mal.
Però, de tota experiència i de tot sentiment s'hen aprèn alguna cosa.
Et tinc que dir que m'encanta com escrius, es que m'arriba molt a dins.
Una abraçada molt gran i un somriure!
adW

passat per aquesta situació que descrius al teu poema. Realment transmets la sensació d'opressió que se sent quan algú amb qui esperaves un futur, té altres plans. És això el que jo reflecteixo al relat que m'has comentat "Preparant-me per la teva absència".Primer dir-te: Moltes gràcies pel teu comentari i segon, contestar-te a la pregunta que hi fas, sobre si et pots preparar per l'absència d'algú.Quan estàs amb algú amb el qual les coses no van bé, si t'escoltes a tu mateix, ja saps que la història no arribarà a bon port. És com un sisè sentit. no se com dir´ho...saps que no és la persona que busques. Una mica estrany tot plegat, oi?
Una forta abraçada, també!!!!!!

les pedres no poden sentir? No, es que mai no hi estat d'acord, em sap greu, jo crec que tothom sent, objecte, animal o persona, d'una manera o altre però tots estem immersos dins aquest món de sentiments i sensacions.
Que potser no ens agrada? Val, però per què en comptes d'anhelar no sentir res, no lluitem per sentir el que volem?

que no seria bo aillar-se del problemes.
Una persona ha de tenir sentiments, ha de poder emocionar-se per bo o per dolent.

Ara no em diguis que vols ser de pedra perquè amb aquest relat demostres que ets una persona molt sensible; com ja saps, no fa per tu!

Tots patim a la vida, sinó que seria això? sense tristesa no hi ha felicitat, jo crec que és una condició essencial per poder viure.

Pel que fa al relat trobo que has volgut transmetre una sensació d'inutilitat amb molt bones expressions. L'harmonia que li dones fa que sigui un poema ràpid, precís però alhora ple de matissos.

Tens sort de poder escriure amb aquesta facilitat que em meravella.

Besets!

Anna

a l'altra banda del cantó... t'espera NO un cor de pedra, ni una absència ni una eterna espera... t'espera un any nou 2006 ple de sorpreses, d'emocions, de noves sensacions... que espero que t'omplin de felicitat i suavitzin la teva pena transitòria...
una abraçada!

...deixa una ferida, uns mès fonda que altres, però en la foscor que et deixa tan sols has de buscar un punt de llum i reneixer com l'ave Fenix. Potser dintre de uns anys recordis i pensis "aquell realment no era el meu veritable amor". Una abraçada.