M'agradaria saber-ho...

Un relat de: estel

Si són capaços de destruïr els nostres somnis, és que són més forts que nosaltres.

Ei mare!

Sóc una entre altres de les teves tantes i tants fills que tens. Avui no és diferent edls altres, físicament estic feta merda i moralment vaig tirant. Seré breu, avui m'han tornat a apallissar, no em puc ni aguantar dreta i encar m'en faig creus de poder escriure.
T'estimo!

Hola filla desconeguda, m'enrabio cada cop que sento que algun parent està suportant les humiliacions dels carcellers, però ells no en saben de quans en sóm, perquè qui avisa no és traïdor, la història no acabarà pas com ho desitgen!

Mare, tot el que he après avui a la 'classe' que segons ells ens ofereixen amb tot el cor... he fet un arbre genològic. La cosa feia algo com:
avi, el primer homínid;àvia, la primera flama; i van tenir un fill que es deia Amor, un altre que es deia Llibertat, uns bessons per nom Revolució i Socialisme i el tercer, un que els va sortir a foa de temps li van posar de nom Independència. Aquesta la família de la meva esquerra, i a la família que havia de posar a la dreta, m'hi he quedat una llarga estona, no sabia pas què cony posar. D'avis n'hi han agut masses i de fills en sobren. El professor no m'ha volgut valorar, m'ha dt que era una somiadora. Ara enlloc de 'presa' sóc somiadora, preferiria que em cridéssin pel meu nom, objectora de conciència els sembla bé? Presa política? Em diran com vulguin mentres visqui. Passo les tardes fent memòria dels pares. Em quedo amb tots, biològics i adoptius, me'ls estimo per igual.

Un petit homenatge als meus pares: pare, Amor, Llibertat, Revolució, Socialisme, Independència, pare, mare. Us estimo a tots, sempre hi haurà una part de mi al meu cos, i als abismes del cor. No em cansaré mai de repetir, gràcies per haver fet tot el que heu fet per mi, no m'ho mereixia. Seré la persona més feliç del món quan us fusioneu i us feu escoltar...ja sabeu a què em refereixo.

Comentaris

  • Motes ens enrabiem[Ofensiu]
    Carme Dangla | 26-09-2005

    Ens enrabiem quan pensem en tanta gent que perd la seva vida o molta part d'ella per la defensa dels seus ideals, inclús si ho fa de manera diferent a la que jo crec.
    Potser a la vida he parlat o sentir parlar de política, només t'he de dir que els meus pares és van conèixer en un moviment polític independentista en temps de la dictadura d'en Franco, i que han continuat militant sempre.
    Potser per això penso que és més important la idea i l'objectiu final, que la manera d'aconseguir-lo,
    I que moltes persones amb els mateixos objectius, encara que actuem en diferents coses, som les que podem a fer avançar la societat