Cercador
M'agrada.....
Un relat de: silvia_peratalladaM'agrada quan estic tranquil·la,
sola,
en el meu món
mentre em passa l'efecte de la maria,
i tu,
et tornes cendra en aquest foc.
M'agrada quan escric, sense saber què dic
i llegir,
entendre com visc,
i al final sempre trobar-hi un sentit.
i tu,
ja no ets aquí per descobrir-ho amb mi.
M'agrada asseure'm aquí
i veure el mar a l'infinit.
Preferiria acariciar-lo
amb la punta dels meus dits
i poder sentir
el fred de l'aigua i els seus crits.
Comentaris
-
Allò promès...[Ofensiu]Biel Martí | 13-06-2005
Allò promès és deute, sílvia, i aquí estic, comentant aquest poema. Dels 3 o 4 (està bé, 3 només) que he llegit a l'atzar teus, aquest m'ha fet retornar-hi perquè. com diu el títol, m'agrada. Sembla una presentació de principis però deixes caure un toc melàngic amb la tercera estrofa i hi ha apunts clars de tu mateixa. Si fos un bon comentarista de poesia et diria, en millors paraules: és un bon poema.
Biel. -
uau..[Ofensiu]AtzaVaRa | 13-06-2005
quina placidesa transmet aquest poema! I la immensitat de la mar..i el seu silenci ple de crits interns...felicitats!!
AtzaVaRa -
uauau![Ofensiu]Capdelin | 13-06-2005
rebel, salvatge, primitiu... sincer i molt melangiós, però amb una melangia d'ungles i dents per on respiren els sentits...
m'agrada... i molt!!! amb aquest toc de surrealisme, de contradicció, d'anar contra corrent... d'inconformisme i rebel·lia eterna...
perfecte!!!
ptons i abraçades... (també m'agrada... )
PD. aquesta ets tu, la de la foto? no m'ho crec!
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582452 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....