M'acuso de ser tafaner…

que m'autocomenti, però és que acabo de rebre un missatge que em diu que potser aquest relat "és una mica contradictori amb la teva foto". I tant! L'explicació és que el relat el vaig escriure molt abans que passés el que dic al començament de la biografia i amb el que il·lustra la foto, i jo no he tingut mai el do de l'endevinació.

Ara bé, haig d'aclarir:

1. Malgrat el que diu aquest relat, des que van passar els fets als quals faig referència a la biografia no he tornat a Dia, i això que us ben asseguro que m'aniria prou bé d'anar-hi.

2. El boicot contra Dia s'acabarà quan aquesta empresa faci alguna cosa per reparar el mal que va fer al meu amic Èric B i a la seva família.

3. Si l'amic o amiga lector/a que llegeix això no entén res de res, perquè a la biografia ja no hi ha cap pista sobre el tema, vol dir que ja som al futur i que ha passat tant de temps que ja ha canviat la meva biografia, o bé m'he mort, o bé ha passat el que dic al n. 2. Per donar pistes a aquests lectors i lectores del futur, copio a continuació el primer paràgraf de la meva biografia actual (setembre 2005):

"Primer de tot, la foto d'aquí dalt [la foto és una crida al boicot contra l'empresa Dia, que és qualificada com a "empresa anticatalana"] és per recordar que gràcies als quefes d'aquesta empresa un noi de 14 anys de Lloret de Mar ha estat imputat durant cinc mesos com a terrorista (no és broma) per la anomenada "Audiencia Nacional Española", pel simple fet d'haver demanat a "Supermercados Dia" (del "Grupo Carrefour") que complissin la llei de normalització lingüística i etiquetessin els seus productes també en català..."

Em sembla que amb això queda tot clar. Torno a demanar disculpes per ocupar un espai que no em pertoca. (Quina vergonya, aquests autors, ficant-se a l'altra banda del mirall...!)

Abraçades als lectors del present i als del futur,

peres (Pere N.)

Gràcies pel comentari, perdix. Sí, jo també he sentit històries molt estranyes sobre els Caprabo... però també sobre els Dia. Aquesta gent colla molt el personal, la veritat. No és gens fàcil haver de bellugar-se en aquest món de capitalisme salvatge. En aquest aspecte, he sentit a parlar prou bé de Mercadona, com a excepció de (comparativament) bon tracte als empleats. Però és clar, segurament deuen fallar en altres aspectes.

En qualsevol cas, el "dilema ètic" sobre un súper o un altre era secundari en el relat. El que no faré mai, això sí, és anar a un súper del Corte Inglés, com no vaig mai als FNAC, Ikea, etc. (els grans magatzems associats a la patronal ANGED: mira la web d'aquesta entitat, si vols, per saber quins són) Aquests sí que exploten tot el que poden, volen rebentar el mercat i fan tots els possibles per carregar-se el petit comerç de Catalunya.

em va venir a la memòria aquest relat. Bé, concretament el dubte moral sobre Caprabo.

M'explicaven el cas d'una caixera que, després de tenir un fill, havia demanat la pertinent reducció de jornada. La direcció va dir que sí, estan obligats, però de dilluns a dissabte.
Això no és legal, ja que la reducció ha de ser, per llei, de dilluns a divendres. On fots el nen un dissabte amb les guarderies tancades?

L'advocat li va dir que això passava sovint amb Caprabo, que no té molt bona fama en aquest sentit, i que l'única manera d'aconseguir-ho era denunciant l'empresa.
Que vull dir amb això? que ho tornem al trueque, o tornem als petits botiguers o mirem per la nostre butxaca i avant o ens deixem de sentimentalismes barrejant emocions, nacions i capitalisme salvatge.

Pensa global, actua local
vs
Compra local, que vendrem global

Bé, no sé si t'he solucionat el dubte però em quedo descansat.

Apa, a seguir relatant.

és clar, després de la "discussió" en l'apologia per la vida (veus? ara faig propaganda de l'askatu)(crec que era aquest el nick, que em perdoni si m'equivoco), he cregut convenient llegir algun relat teu, i he llegit algun dels més recents (una dona de la neteja, allò més dificil de publicar, i el de la blanca s'ha perdut ja me l'havia llegit feia temps, però no recordava que fos teu), i mira, que m'han agradat.
Bé, el de la blanca m'ha fluixejat una mica, potser és que blanca fa nom de cabra (no us ofengueu les Blanques...) i m'hauria agradat més que la intriga fos fins al final, i només hi hagués un únic "beee", però els altres els he trobat prou originals, el de la introducció dels 4000 caràcters, per la temàtica, i el de la dona, per introduir-hi les preguntes al final. Ah! vaig ser fa poc a la Tate Modern, i hi havia una sala que eren tots d'homenets de paper retallats escampats pel terra (suposo que cada dia n'havien de posar més, perquè la gent se'ls deuria endur), i maniquins que els recollien com si fossin basura (no entrarem en el significat de tot plegat..), i aquest de la dona de la neteja m'hi ha fet pensar. Sisi, m'han agradat els relats. Aquest que t'estic comentant també, potser no m'ha acabat de convencer com va lligada la descripció de la fila de carrets de la compra amb la critica que vé a continuació, una mica massa sobtat pel meu gust, però això són petits detalls, i potser també una cosa molt personal. Per cert, els iogurs del Dia estan boníssims, prova el de poma.

Vinga, una abraçada, i et llegiré més, i tant!
I ja ho saps, a viure!

Tiamat.

Peres, t'he descobert avui mateix i ja ets el meu autor preferit dels Relatsencatalà.com. De fet, mai m'havia atrevit a fer cap comentari ni valoració. Però especialment tres dels teus relats, que no sé si són reals o de ficció, però sembeln molt reals, el de la nouia de les enquestes, el de la Rosa Montero i aquest, són excepcionalts!!

Peres, t'he de conèixer.

Rosaura