Love story

La recordo sovint, i si vol la veritat, la recordo cada dia.
Em costa dormir, a vegades surto tard i em poso a caminar pels carrers que ens agradaven, la gent em mira i s´espanta. No entenen res, no els culpo. Tothom té secrets, tothom guarda tresors que no entén ni ha d´entendre mai, suposo que hi està d´acord...
De vegades penso en presentar-me a casa seva un dissabte per la tarda, sorprendre-la amb les claus a la mà, a punt d´anar a comprar, i dir-li que ens necessitem, que això que hem fet és un crim i una putada.
Potser s´acabaria tot i ja no m´hauria de fondre esperant. Però no ho sé...com ho veu?
Sé que ha conegut altra gent, sí que ho sé, però a ningú com jo.
I em pregunto si encara fuma, si arriba justa a final de mes, si s´ha oblidat d´aquella cançó.
Ens vam conèixer en un museu, sap? Vam viure junts durant un temps, ella sempre reia, feia de la vida un lloc més fàcil. Després van passar algunes coses, ens barallàvem sovint. Una nit no va tornar, havia de pensar una mica. Al final ens vam rendir.
Li vaig escriure però algú altre em van respondre al cap d´uns dies. Havia deixat la feina. Em desitjava sort.