Cercador

Llista categories

Londres, I

Un relat de: silvia_peratallada

Entre el meu cos
i la meva terra,
només núvols.
Veig que s'allunya
a passos llargs,
semblant escassos,
dels meus tímids ulls.

Cada cop més lluny,
cada cop dins meu, més meu.
I marxa...

Comentaris

Afegir comentari

i a mida...[Ofensiu]
Capdelin | 18-07-2005 | Valoració: 10
que va desapareixent en la llunyania la visió carnal, terrosa, física... queda en l'interior l'essència d'allò que estimem, la més pura ànima de l'objecte del desig... la distància espiritualitza, doma, purga i et fa més gran encara la dependència sentimental amb la terra que enyores...
una abraçada!!!
Hola[Ofensiu]
Ze Pequeño | 08-07-2005
M'agrada la sensació de llunyania que expresses. Veig per la finestra com lentament queda enrera aquell troç de terra, aquell troç de cel que tan ens estimem.

Buscaré els següents Londres.

Una abraçada.

Salz.

l´Autor

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582501 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Afegir a preferits

Biografia:

Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >