Lluna

Un relat de: prudenci

Quan surt de dia
És com una maragda
Que reta al sol.


Si hi ha un estel
Es més lluent qu´abans
El seu mirall.


Té quatre llocs
On donar-nos sa cara
Vida de tots.


Al damunt seu
La font de la vida.
La meva mare.


Si fos davant
Quedàvem sense llum.
Ho fa a vegades.


Ella ja ho sap
Li agrada enamorar.
A mi m´ho ha fet !


No és cada nit
quan la lluna s´embarca
damunt del mar.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: