Lluna plena

Un relat de: geraldine

Tornes a estar brillant com cada vegada que vens
Et sento molt a prop
Sento tota la meva part femenina avocada a la teva presencia
Em robes i al mateix temps compartiexes amb mi tota la meva energia
Et miro i m'omplo de vida
La magia que t'envolta es certament inhumana
Potser no puc arribar allà on estas tu, com deia carles sabater
Pero sé que tu si que pots aribar allà on estic jo…
I jo t'obro tots els poros de la meva pell
Per impregnarme de tu
La teva visita es temporal, pero necesaria per la meva conviccio com a dona
Vens i marxes, i em deixes esperante cada cop que desapereixes…
Pero dolçament… sense patir,
Tu no em fas patir.
I saps, ja formes part de mi,
Ja se qui ets
Ja se qui som, tu i jo…
No et puc tenir per a mi sola…
Pero sento la complicitat de la teva llum
Quan et miro
i ja sé que tu saps qui soc.
podria dir-te que només veuret per un petit instant
tonro a renovar.me torno a començar desde zero
i somric pq se que hi ets
i que tu… mai marxaras, mentre jo hi sigui!!
Et miro i em sento feliç´
Ets el meu pol positiu!!!

Comentaris

  • Princesa[Ofensiu]
    deòmises | 22-04-2008 | Valoració: 10

    et vaig descobrir per casualitat. Però me n'alegro.

    Llegeix i omple't, per això ofereixo la meva poesia, per a que el lector agafi la part que necessiti.

    Gràcies per la lluna i pel teu comentari.

    d.

  • la lluna plena...[Ofensiu]
    perunforat | 19-04-2008

    com acompanya, com omple, com ho pot convertir tot en un sol instant, convertir un moment en un silenci, una llàgrima en un cristall, d'un pensament en un somriure, inclús fer-te ballar sense moure't, com una princesa descalça sobre un terra fangós!
    M'he llegit el "Tot s'acaba quan comença" sí, també ho he sentit així tantes vegades quan has sentit que el que era tan de veritat ja no és més que una mentida tan gran que tot s'ho cuspreix amb pors. Mil pors que no et deixen estimar, però saps què? Et dic un secret? És un vici dels grans, es porta dins i és impossible de desactivar. Per tant, no ens queda més remei que fer-la servir per estimar cada blec de la nostra pell.
    Espero seguir-te trobant per aquest raconet!
    I saps què? un altre secret... que tot gira i tomba, i no és fàcil donar la volta a la truita, però un cop girada...el got mig ple és més fàcil de portar...si està buit passes set!

    P.D: vaia una per dir secrets...

    Perunforat!

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

58527 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!