Lluna plena

Un relat de: just one breath
Ja era tard, feia fosca. La lluna plena gosava il•luminar-ho tot, atrevida, descarada inclòs. Però demà aquella farola ja no tindria aquella claror que avui amenaçant donava a tota la fosca, demà seria més tènue i així dia darrera dia, fins que la llum gairebé desaparegués i tot fos foscor altra cop. Les meves esperances havien estat lluna, lluna plena i brillant, lluna que donava una forta claror a tots els meus projectes, als meus somnis, a les meves aspiracions...però avui tot és foscor.

Què fer quan tot es trenca?

Quan el cor està espenyat de tant mal?

Quan els somnis, saps que només són això, somnis?

Quan els projectes es difuminen tant que deixen de ser projectes i es transformen en abismes?

Què fer?

Què fer quan se’t lleven les ganes de somriure, de respirar, de fer un alè i tirar endavant?

On és aquella lluna plena?

On són aquelles estrelles?

Perquè ja no m’amenacen, perquè no s’il•luminen perquè les intenti empaitar?

Perquè, perquè, perquè...?

Perquè tant mal?

Perquè ja no hi ha lluna plena?

Perquè aquests dies on ni el Sol pega una ullada per donar-me el “Bon dia” tan anhelat?

Perquè no hi ets al meu costat?

Perquè sent tanta fredor on abans hi havia foc?

Perquè?

Claror, foc, llum.
Fred, gel, por.

I altra cop caient dins l’abisme... on la desesperació, tot i que encara hi hagi quelcom de claror, hem fa fosca i no hem deixa observar la llum que tant desig.
Força? No queda pas força quan tot és foscor...quan cada esperança s’ha enfonsat dins el pou immens del fracàs. Potser, una nit freda de tantes, la lluna gosi a aparèixer altra cop i hem desafiï, potser, només potser...

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    just one breath | 12-12-2011

    Aleix. Un comentari així és esperançador i molt reconfortant. Feia molt de temps que no escrivia i encara estic un poc rovellada...tampoc hem consider bona escriptora, però si que sóc sincera quan escric...i per això he tornat a fer-ho. Als mals moments la música i escriure són les meves vies d'expressió màximes.

    De nou, gràcies pel comentari i hem passaré a llegir-te.

    Una abraçada mallorquina.


    Just one Breath

  • Escriure pot obrir la finestra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Tots els nombrosos perquès del teu relat poden tenir una resposta amb la teva pròpia lletra: llevar-se ben, ben d'hora (si és possible), escriure molt i molt, estripar molts i molts papers, fer un o dos parèntesi, fumar-se una cigarreta si convé i tornar a escriure. La teva sinceritat escrivint és la finestra que pots obrir i deixar que torni a entrar aire fresc. La reflexió la veuràs escrivint, et veuràs a tu mateixa, com si el paper fos un mirall. Obre la finestra; ja veuràs com es desentela. Endavant! Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de just one breath

just one breath

27 Relats

66 Comentaris

33781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Crec en la bellesa de les petites coses...

Hem podria definir com: Poruga, innocent, sensible i riallera, reflexiva i capaç de donar-ho tot quan quelcom m'importa de veritat.

Música semifrustrada, tot i així, guitarrista autodidacta. Apasionada amb les coses que hem motiven i desesperada amb totes les altres.

Crec que qui més qui menys pot donar un cop de mà als altres i intentar canviar aquest món ple de desgràcies i injusticies... per això, sóc estudiant de Treball Social.

Hem confeso mandrosa, molt dormilega... m'agrada dormir sense dependre d'un rellotge. I sobretot, somiadora.

Sóc d'esquerres i orgullosa.

Escriure sempre ha estat un moment de desfogament, de reflexió interna, fruit d'inspiracions i molts de fracasos.

¿Un dels petits plaers de la vida que m'agraden?

Aixecar-me al matí, prendre un café amb llet i fumar-me una cigarreta mentre la casa roman en silenci.

Milions de coses més, que encara ni jo he descobert, temps al temps.