Reflexió

Un relat de: just one breath

Llàstima, em faig llàstima en aquest espai temps envoltat de por, llàgrimes però mai felicitat. L'absurditat de perseguir un somni i creure que algun dia, si més no, es pot arribar a aconseguir. Ingenus! Sou tots uns ingenus! Atrapats en aquest tros de terra mal creat, i ara, per aquesta humanitat també destrossat! Aspirants de somnis que no arribaran MAI, creadors de nous mons en el patètic intent de fugir, cercadors de cors inaccessibles, enamoradissos d'allò que està prohibit estimar! Mirau-vos a un mirall i demanau-vos que cony feis aquí plantats, qui ha decidit que havíeu de passar pel tot el que estau passant, i la pregunta del segle, PERQUÈ? però bé, petits cervells d'aquesta inconscient creació, és millor no pensar, perquè NO HI HA RESPOSTES! hahahaha! És bona aquesta! Sí, sí! Estem destinats aquí, sense saber qui ha sigut el malparit que ens vol amargar l'existència, que ens fa entrebancar a cada mitja passa que feim, però bé, perdurarem, avançarem, menjarem pols tantes vegades com faci falta i aconseguirem haver intentat aconseguir durant tota una vida allò que sempre em anhelat, però el millor de tot és que morirem sense haver-ho aconseguit! De totes maneres, mai vos heu de rendir,perquè ja que estem aquí, almenys feim alguna cosa per passar el temps, no creis? en fi, si la vida fos fàcil, perdria la gràcia!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de just one breath

just one breath

27 Relats

66 Comentaris

32681 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Crec en la bellesa de les petites coses...

Hem podria definir com: Poruga, innocent, sensible i riallera, reflexiva i capaç de donar-ho tot quan quelcom m'importa de veritat.

Música semifrustrada, tot i així, guitarrista autodidacta. Apasionada amb les coses que hem motiven i desesperada amb totes les altres.

Crec que qui més qui menys pot donar un cop de mà als altres i intentar canviar aquest món ple de desgràcies i injusticies... per això, sóc estudiant de Treball Social.

Hem confeso mandrosa, molt dormilega... m'agrada dormir sense dependre d'un rellotge. I sobretot, somiadora.

Sóc d'esquerres i orgullosa.

Escriure sempre ha estat un moment de desfogament, de reflexió interna, fruit d'inspiracions i molts de fracasos.

¿Un dels petits plaers de la vida que m'agraden?

Aixecar-me al matí, prendre un café amb llet i fumar-me una cigarreta mentre la casa roman en silenci.

Milions de coses més, que encara ni jo he descobert, temps al temps.